Microsoft IT Forum 2005 by raona

Com es pot afrontar la gestió del canvi a l’empresa? Mitjançant una solució EPM tenim la possibilitat de tenir el control dels projectes que implementen el canvi dins l’empresa. Podríem dir que el lema de la presentació va ser “Convertir estratègia en acció”.

La part d’explicació de les solucions EPM, que la van realitzar a alt nivell, va ser força típica, tot afegint transparències indicant el ROI que suposa Project Server per la gestió d’aquest tipus de projectes estratègics.

En definitiva, una sessió molt introductòria, ben exposada pels ponents (especialment entusiasta l’exposició del consultor que no era de Microsoft), però sense arribar a nou contingut.

L’objectiu de la presentació era la de veure en ½ hora una demostració de les eines de BI que incorpora SQL Server 2005. En concret, SQL Server 2005 porta 3 conjunts d’eines que ens serveixen per BI:

• Integration Services
• Analysis Services
• Reporting Services

Mitjançant els Integration Services (que corresponen al que fins SQL Server 2000 eren els DTS), recollim les dades de diferents fonts i les incorporem a SQL Server. Els Analysis Services ens permeten muntar un repositori de dades per analitzar la informació. Els Reporting Services ens permeten explotar aquesta informació mitjançant informes.

La veritat és que la sessió en sí no va estar malament, el ponent es va expressar força bé, però es va trobar a faltar un major èmfasi en les novetats del SQL Server 2005.

Una de les sessions més esperades.

Les següents versions (vNext) de SPS i CMS està previst que surtin conjuntament amb l’aparició d'Office "12" (la següent versió d'Office), que ha d’aparèixer l’any vinent. Formen part del que s’anomena "Office 12 Servers". La beta d'Office 12 és prevista per la primavera de 2006, la versió definitiva d'Office 12 no sortirà fins la segona meitat del 2006.

SPS d'Office 12, principals flaixos:

• Àrees i Team sites en idiomes diferents en la mateixa instal·lació.
• Nova plantilla de web "empresarial" de presència, amb característiques especialitzades com un buscador d’empleats.
• My site - Public page: Capacitat de control de privacitat, amb diferents grups d’accés a la nostra informació personal predefinits, però als que l’usuari pot afegir les persones que vulgui: "My manager", "My colleagues", etc.
• My site - Home page: Pot ser un bloc
• Millores en la cerca:
  - Rànking dels resultats segons rellevància
  - Cerca "across repositories", incloent SAP, Siebel, etc.

CMS d'Office 12, principals flaixos:

• L'estratègia de gestió de continguts gira al voltant de 3 eixos:
  - Document management
  - Policy and Compliance management
  - Web content management
• CMS vNext estarà basat en WSS, incloent suport per WebParts. Les pàgines del servidor de continguts seran ara elements de llistes SharePoint
• L’arquitectura de presentació es basa en Master pages
• Es permeten llocs web multilingües. Aquesta funcionalitat no només serveix per traduccions, sinó també per adaptar el contingut a diferents "targets" (p.ex. dispositius mòbils)
• Migració: Podran coexistir CMS vNext i CMS 2002 en la mateixa màquina. Hi haurà una eina de migració de continguts

Darrera d'aquest llarg títol, s'amagava una sessió l'objectiu de la qual era presentar els mecanismes d'extensió del Microsoft CRM, l'aplicació de Microsoft Dynamics (nou nom per la divisió de Business Solutions de Microsoft) per automatitzar el procés de vendes, la força de vendes i el servei el client. La presentació es basava en la nova versió del CRM, la 3.0, que està a punt de sortir al mercat.

L'arquitectura del CRM es basa en un servidor multicapa i un client basat en Outlook o en Internet Explorer. Dins d'aquestes capes del servidor, tenen un pes important els Web Services. Basant-nos en aquesta arquitectura, els principals mecanismes d'extensió del CRM són:

• Crides a Web Services
• Model de crides del motor
• Extensió del workflow del procés de vendes
• Modificació de l'esquema per afegir dades a mida
• Personalització de formularis
• Events de formularis

Aquests mecanismes, que es van mostrar de manera breu en demostracions de la presentació, converteixen CRM 3.0 en una plataforma realment personalitzable a tots els nivells, i que ofereix una capacitat d'explotació i integració amb altres aplicacions.

O sigui, una sessió molt focalitzada però útil ja que oferia informació concreta.

Començava el tercer dia de IT Forum, i aquesta seria la meva última sessió a la que assistiria. Per despedir-me del IT Forum vaig escollir aquesta sessió sobre seguretat, i la veritat és que no va estar malament: va comentar quatre temes elementals, i finalment ens va vendre una mica Windows Mobile 5.0

El to de la xerrada va ser molt desenfadat, amb constants bromes i en general molt amena. Va començar comentant que els dispositius mobils, avui día, son ordinadors, però que molta gent no ho veu així i que aquest punt és crucial a la hora de definir polítiques de seguretat: si són massa estrictes faran que l'usuari no le segueixi. També ens va mencionar el trade-off de la seguretat, a saber: economic, segur i usable. Tota solució podrà complir dues de les tres condicions anteriors, però mai les tres. És a dir, que una solució econòmica i segura no podrà ser usable, i una condició usable i segura no podrà ser econòmica, per citar dos exemples. Per tant hem de balancejar les nostres necessitats amb les necessitats i/o hàbits dels usuaris que utilitzen els dipositius mòbils.

Després va començar a enumerar els possibles perills dels dipsositius mòbils (virus, robatori, spyware, comunicacions...) i com ens podem defensar d'ells (si és que creiem que és necessari fer-ho). Va donar varis exemples concrets, alguns d'ells interessants. Em va cridar l'atenció el fet que va mencionar un tema en el que personalment estic d'acord: sobre els lectors biomètrics, va dir que no serveixen per autenticar ni per autoritzar: només haurien de servir per identificar, que no és el mateix.

I finalment per acabar, va tocar vendre Windows Mobile 5.0: que és molt segur (o pot ser molt segur, segons les necessitats de cadascú) i que els forats de seguretat son tractats al mateix nivell de criticitat que els forats de seguretat de Windows Server 2003, per posar un exemple.

Resumint, una sessió interessant que suposava el meu punt i final al IT Forum 2005, una experiència sens dubte positiva (només enfosquida pel fet que no em va tocar cap dels Creative Zen que regalaven a qui dongués el feed-back de les conferències).

Segona xerrada a càrrec de Bob Beauchemin. Si la primera va versar sobre quan fer storeds amb TSQL o bé amb SQLCLR, aquesta segona es va centrar amb els nous tipus de dades que incorpora Sql Server 2005.
Va començar explicant els tipus MAX (com varchar(max)), en que es diferenciaven de varchar(n) i similars i alguna coseta més... va estar bé per obrir boca, però tots haviem anat allà a sentir el mateix: que ens permetia fer el tipus de dades xml, i en Bob va intentar explicar-nos-ho.
Ens va fer un exemple pas a pas de que podia contenir el tipus de dades xml, de com Sql Server 2005 el guardava internament (representació binària), les seves capacitats (p.ex. no és comparable, per tant no pot ser PK) i les noves possibilitats que ofereix: no es tracta només de guardar un XML (això ja ho podiem fer amb un simple varchar), sinó de poder fer servir les eines natives de XML: per una banda la validació amb esquemes (ens va demostrar com introduïr un esquema en el Sql Server 2005 i com lligar una columna xml a un esquema en concret), però sobretot XQuery.
Bàsicament les sentències XQuery permeten llançar consultes sobre un XML, i en concret en SQL Server la clàusula "value" de XQuery retorna un valor TSQL, cosa extremadament interessant perquè permet que el resultat de una XQuery formi part... d'una clàusula where. Per tant es poden unir en una mateixa consulta SQL, el mon "relacional" del mon "no-tan-estructurat" que ens permet representar xml.

I per acavar la xerrada, uns quants consells elementals sobre quan fer servir el tipus de dades xml... després un croissant més i cap a casa... :)

Ok... tercera conferència a càrrec de Kimberly L. Tripp i igual d'intensa que les dues anteriors. Si la primera havia anat sobre profiling del Sql Server 2005, i la segona sobre com optimitzar les consultes fent servir índexs, aquesta tercera xerrada va tractar sobre la fragmentació i els problemes de rendiment que se'n deriven. Anava directament lligada amb la xerrada anterior, ja que precisament a més índexs creats, més fragmentació de dades que acaven penalitzant no només les modificacions, sinó també les consultes.
Primer, una ràpida introducció sobre com Sql Server distribueix les dades (filegroups, files, extents i demés), després quatre paraules sobre la fragmentació física dels fitxers: que sí que afecta al rendiment, però que tampoc cal esforçar-s'hi massa. Afecta molt més la fragmentació de les unitats lògiques, és a dir de les pàgines i dels índexs. Ah! I també del arxiu de log, clar.
Per tant desprçes es va abordar la fragmentació de l'arxiu de log: com es produïa i per què, com detectar-la i sobretot com resoldre-la. És important notar que aquesta fragmentació és producte de l'0perativa diària del servidor i per tant sempre anirà sortint: cal fer un seguiment del nostre servidor.
Per últim, la fragmentació dels índexs: al igual que el cas anterior, ens va comentar com i perquè es produïa, com la podiem detectar i també com arreglar-la. També ens va comentar que si bé la clàusula INCLUDE (nova en Sql Server 2005) dels índexs, podia augmentar el rendiment en certs índexs, també augmenta la fragmentació i que per tant és un tema a tenir present.

Com les dues sessions anteriors, constants exempes, sildes que anaven endavant i enrera (un fet paranormal que només li passava a ella) i una sessió força durilla, però interessant.

Bufff... seré molt breu sobre aquesta presentació: em va decepcionar i no la vaig trobar ni poc ni gens interessant.
Per una banda la culpa és meva per no llegir amb atenció els títols de la conferencia: només vaig llegir scalable enterpise strategy i em vaig saltar lo de Meet Dell's. Bé, com el seu nom indica la xerrada va anar a càrrec de dos enginyers de Dell que resumint ens van dir que els servidors Dell son la millor plataforma H/W per executar sistemes basats en Windows Server 2003 i SQL Server 2005. Després un resum de possibles configuracions de servidors Dell, com es poden muntar i sobretot el bon rendiment que donen. En fi, Dell era un dels platinum sponsors del IT Forum, així que era just que tingués un aparador per promocionar-se, i mira per on hi vaig caure de quatre potes...
... i a més a més era tot just després de dinar...

MMmm... el primer dia d'IT Forum no vaig quasi dinar, ja que hi havia dues sessions (de mitja hora cada una) que em semblaven interessants i que es feien durant l'hora de dinar. Així que vaig agafar un bocata de pa-amb-tomàquet-a-l'americana i formatge (a l'americana vol dir que el tomàquet no estava sucat si no tallat amb rodanxes. Llàstima que vam perdre una oportunitat per extendre la cultura gastronòmica catalana arreu del món).

Ara bé, el segon dia sí que vaig dir-me que havia de probar el buffet lliure que donaven i vaig dirigir-me a la lunch zone, a veure que hi havia... Teniem amanida de pasta, varis bocates vegetals, croquetes de formatge i truites de tots colors. Tot això formava part del menú "vegeterià", però per més voltes que vaig donar no vaig veure el menú "carnívor" excepte uns trossos de pollastre arrebossats al més pur estil KFC. Ara que, vaig anar a dinar quan feia més de mitja hora que havia començat així que igual el menú "carnívor" ja havia volat. Per beure, hi havia aigua, suc de taronja i diria que cervesa, a més a més de tots els refrescs habituals (coca-coles i fantes variades).

En resum, un dinar lleugeret, suposo que fet expressament per tal de deixar lloc als n-mil croissants, donuts, magdalenes i pastes vàries que anaven servint després de cada conferència :)

Segona sessió de demostració de les noves capacitats de Windows Vista. De nou mitja horeta a on se'ns van en ensenyar en directe tres aspectes de Vista:

1. El nou event log, que per fi han inclós la capacitat de cerca i filtratge dels diferents missatges.
2. El UAS en acció: Va intentar fer una acció que requeria drets administratius (cambiar la hora del sistema) amb un usuari que podia ser administrador i efectivament vam comprobar com el sistema demanava confirmació o credencials segons la política de seguretat. També vam veure com amb el administrador built-in no demanava res.
3. El nou internet explorer, amb capacitats totalment innovadores i mai vistes en el mon dels navegadors com ara la navegació amb pestanyes i la lectura integrada de feeds rss.ç

En resum, sessió light, no especialment interessant però que va servir per fer una mica de gana... el pròxim objectiu: dinar alguna cosa.

En aquesta sessió se'ns van comentar quines millores de seguretat portava Windows Vista respecte els windows anteriors... al igual que cada detergent renta més blanc que l'anterior, que per cert havia afirmat que era una blancor insuperable, amb windows i la seguretat passa el mateix: cada nova versió de windows és la més segura i supera a l'anterior.
Abans que res el conferenciant ens va vendre una mica el nou model de seguretat de Vista, afirmant que aplicacions com ara spyware o malware ho tindran molt més complicat que no pas ara, i va afegir (com qui no vol la cosa) que IE7 és un navegador molt més segur que IE6 (cosa que de pas tampoc costa gaire...).
Aquest cop Microsoft (per fiiiii!!!) s'ha donat compte d'un dels talons d'aquiles de la seguretat: per poder ser mínimament productiu amb windows o bé ets administrador de la teva màquina o bé estàs continuament amb el runas. Ok, en una xarxa corporativa, si que es pot gestionar amb certa facilitat que els usuaris no siguin administadors, però en una petita xarxa o bé en un windows domèstic... és més complicat. I el mateix passa en una xarxa corporativa si es vol donar un cert grau de llibertat als usuaris.
Atacant precisament aquest punt, una de les grans novetats de Vista és el UAP (User Access Protection). La idea s'assembla una mica al que tenim en sistemes Unix: les comptes d'usuari no son administratives per defecte i quan cal fer alguna tasca administrativa es poden obtenir permisos amb sa. Doncs la idea és la mateixa (però una mica ampliada): En concret hi haurà tres tipus de comptes en Vista: l'usuari administrador built-in (el per defecte de sempre), altres usuaris que poden ser administradors i usuaris limitats. Els usuaris que poden ser administradors, no ho seran per defecte, però quan vulguin realitzar una tasca que requereix drets administratius el sistema els hi requerirà confirmació. La idea és que mai es pugui realitzar una tasca que requereixi drets administratius sense que l'usuari ho sàpiga. Aquesta confirmació es configura vía polítiques del sistema i pot consistir en simplement "acceptar" la conformitat de realitzar la tasca o bé el sistema pot demanar de nou les credencials (major seguretat). Dos notes sobre això: pot desactivar-se si es vol (cosa que crec no és molt bona idea) i llavors els usuaris que poden ser administradors, obtenen drets administratius de forma automàtica quan és necessari i l'usuari administrador built-in no és afectat per UAP (sempre té drets administratius).
Un segon tema que es va tractar va ser el tema de criptografia i seguretat en autenticació per xarxa i altres mecanismes. D'aquí per resumir diré que Windows Vista té el certificat conforme compleix amb la "suite B" de la NSA, cosa que dona un bon nivell de seguretat: "suite B" és el conjunt de protocols i algoritmes d'encriptació que s'usen per a encriptar els documents classificats de "top secret" pel govern d'estats units (excepte, segons ens va dir, documents relatius a seguretat nacional que s'usa "suite A" que la seva especificació és desconeix). També ens va comentar que Vista portava un gran suport per al log-on amb altres mecanismes que no fossin login-password (smart cards, mecanismes biomètrics, ...).
Per últim el 3er punt que ens va explicar sobre seguretat, anava més destinat al control del sistema, sobretot per part dels pares (els administradors de sistemes també tenen fills i per tant està bé ensenyar alguna cosa així, no?): un millorat parental user control, permet deshabilitar l'accés no només a webs si no a programes instal·lats en local segons certs filtres.

I bàsicament aquesta seria un resum de la conferència, que va ser força entretinguda i penso que molt ben exposada per part del confereciant...

Segona de la sèrie de tres sessions a càrrec de Kimberly L. Tripp que tractaven sobre SQL Server 2005 i rendiment. Després de que en la primera ens expliqués com monitoritzar un SQL Server 2005, ara es tractava de comentar com els diferents tipus d'índexs de SQL Server 2005 podien augmentar el rendiment. Com la resta de sessions d'aquesta sèrie, estava destinada sobretot a DBAs.

La sessió va ser pràcticament una demo contínua: va agafar varis tipus de queries (ANDs, ORs i JOINs) i va comentar quins índexs podien ajudar en cada cas i el perquè. Finalment va donar una guia de "procediment" per intentar esbrinar en cada cas els millors índexs. Això sí, va deixar clar que l'objectiu era augmentar el temps de resposta de les consultes, a costa de que hi hagués la possibilitat de penalitzar els temps d'inserció, modificació o eliminació de registres, i que cada cas s'havia d'analitzar per arribar a un compromís.
Els punts claus serien:

1. No intentar optimitzar-ho tot: Només les queries més crítiques en temps i en recursos. Va fer ènfasis que el temps no ho és tot, també els inouts (inputs/outputs) que genera una query.
1. Per decidir les queries crítiques el millor és (apart de preguntar, si es pot, als usuaris per saber els seu feed-back) monitoritzar (tema que haviem vist en la sesisó anterior).
2. Segons el tipus de query ens va donar consells generals sobre quins poden ser els millors índexs. Va insistir que sempre que sigui possible és millor substituir un OR per un UNION, que en molts casos és equivalent, però molt més òptim (almenys en SQL Server 2000, es veu que l'optimitzador de SQL Server 2005 també ha aprés aquest truc). Sobre les JOINs va recalcar que per complexes que fossin, no ens estressessim: que el SQL Server només sabia fer JOINs de dos taules en dos taules i que per tant es tractava d'anar separant el problema (divide and conquer!!!!!!!).
   
3. Finalment ens va mencionar que el database tunning wizard, és molt útil, però que cal pendre's les seves suggerències amb certa cautela, perquè és una eina que tendeix, a vegades, a posar més índexs dels realment necessaris. I com no: importància cabdal del pla d'execució: cal mirar-lo atentament per decidir quina part de la consulta és la realment costosa!

En resum: una conferència interessant i molt pràctica. Tot i estar totalment destinada a DBAs crec que els desenvolupadors també poden beneficiar-se (i molt) d'aquests coneixements... sempre és millor que la BBDD ja estigui ben dissenyada d'inici, no??? ;)

Aquesta sessió va versar sobre les diferents alternatives que existeixen per a fer deploys de Windows Vista en diferents màquines. El dubte a resoldre era doncs seria el següent: Com podem preparar instal·lacions (desateses o no) de Windows Vista per als diferents ordinadors de la nostra companyia? I quines diferències hi ha respecte Windows 2000, XP i 2003?

Bé, sembla ser que Microsoft s'ha posat una mica les piles en aquest aspecte. El conferenciant primer va centrar-se en els objectius perseguits per tots els canvis que Microsoft ha introduït: Permetre fer deploys més fiables, en menys temps i amb la necessitat de tenir menys imatges. Al final tot convergeix en un objectiu final: time is money.

Va comentar que tota etapa de deployment d'un SO es basa en dues fases: disseny i execució. Sobre la fase de disseny va insistir en la seva importància i ens va mencionar dues eines: ACT (Application Compatibility Toolkit) que podia fer un escaneig H/W i S/W d'una màquina i indicar si tant el maquinari com el programari eren compatibles amb Vista, i User Migration State Tool que pot migrar els arxius de configuració i altres (documents, ...) d'un ordinador a un altre (per restaurar l'estat del SO després del nou desplegament).

Ens va presentar WIM (Windows IMage), el nou format per a guardar imatges del SO que després seran instalades als ordinadors. Els punts més interessants de WIM serien:

1. Un fitxer WIM pot contenir una o més imatges (p.ex. un Windows Vista per a desenvolupadors, amb VS2005 instal·lat i un altre per a managers amb un CRM).
2. WIM es file-based, no sector-based. És a dir: un fitxer WIM no conté una imatge de tots els sectors del disc, si no que conté els fitxers que componen la imatge (comprimits).
1. Que sigui file-based vol dir que no cal reformatejar el disc de destí: les dades que l'usuari tingui es poden mantenir.
   
3. Per estalviar espai, si un fitxer WIM conté dues imatges i aquestes imatges tenen fitxers repetits, els fitxers repetits s'inclouen un sol cop. En el cas de l'exemple anterior (un fitxer WIM amb dos imatges, una per desenvolupadors i una per mànagers), la part repetida (que seria tot el SO) és comuna i només s'inclouiria un cop dins del fitxer WIM.
4. Un fitxer WIM és "bootable": Es pot arrancar des d'un fitxer WIM, i arranca un windows vista, en un mode "reduït" (WinPE) que permet instal·lar la imatge. Per tant ja no depenem de programes en mode MS-DOS (p.ex. ghost i similars).

Aquests serien els 4 pilars fonamentals del fitxer WIM. EL conferenciant també ens va explicar que Windows Vista s'ha desenvolupat de forma modular i que aquests mòduls es poden "injectar" en un fitxer WIM base, per crear un fitxer WIM personalitzat que seria el que s'instal·laria a la màquina final. Especialment interessant, perquè ens va dir que els idiomes funcionaven d'aquesta manera: Podiem tenir una imatge d'un Windows Vista i injectar el mòdul de l'idioma que volguessim per obtenir un fitxer WIM amb la imatge en un idioma concret. Això també aplicava als drivers, updates, etc... penso que és interessant.

Posteriorment ens va comentar el tema d'instal·lacions desateses: gràcies a WAIK (Windows Application Instaler Kit) es podia generar un fitxer Unattend.xml (fitxer answer) que conté tota la configuració que habitualment Windows Vista demanaria al setup (p.ex. zona horaria, etc) i que permetria la instal·lació d'una imatge WIM de forma desatesa.

Finalment, el tercer punt va tractar sobre Windows Deployment Services, que és el substitut de RIS (que no permet tractar amb fitxers WIM i que queda "obsolet") i que permet crear, configurar, personalitzar i instal·lar fitxers WIM de forma remota.

Ja com a resum, ens va comentar que MS treuria una guia de "best practices" per al desplegament de Windows Vista.

Última conferència del primer dia del IT Forum i, per mi, la més decebedora.
Després de donar-nos una visió molt ràpida del que és el Live Communications Server, el conferenciant ens va explicar totes les possibles maneres de com el servidor es pot comunicar amb telèfons VoIP... Reconec que aquest és un tema que se m'escapa una mica, així que per mi la conferència es va convertir en un munt de sigles i acrònims i al final vaig acabar amb un cap com un bombo i la convicció de que l'Alice i el Bob poden parlar entre ells de mil maneres diferents.

Resumint una mica podria dir que el Live Communications Server és un servidor destinat a facilitar les comunicacions a dins d'una empresa. Ofereix una plataforma per a misstageria instantania, video-conferència, accés remot a aplicacions, transferència de fitxers i també permet comunicar-se amb telèfons VoIP. També permet comunicar-se a les xarxes de IM de AOL, Yahoo! i MSN (de productes basats en Jabber no va dir res...).

Després ens va presentar el Office Communicator que és el client d'Office per al Live Communications Server. Amb el Office Communicator es poden aprofitar al màxim les prestacions del servidor: va fer una demo de IM, una de video-conferència i una de VoIP. També es veia com tenia donats d'alta contactes del messenger i de Yahoo! a la seva llista de contactes, però no va parlar amb ells.
I per últim ens va ensenyar el Office Communicator Web Access, que permet accedir a una versió web 100% funcional del Office Communicator i de look-and-feel idèntic al del client windows.

No dic que no estigués bé la sessió, però com que la meitat d'aquesta va versar sobre integració amb VoIP i és un tema que se m'escapa, doncs jo no en vaig sortir molt satisfet (jo m'esperava més una descripció de l'arquitectura del servidor, i un exemple de com desplegar-lo).

Buuufff... La sessió va anar a càrrec de Kimberly L. Tripp, i puc dir que va ser interessant però molt moguda. Per una banda perquè el powerpoint semblava tenir vida pròpia i els slides anaven endavant i enrera, i per l'altra perquè la dona ens va donar força canya... i això que li van quedar més de 10 slides quan el temps es va acabar! Ara que, crec que portava slides per parar un tren.

La sessió va anar de profiling: com fer servir les eines de profile de SQL Server 2005 per a monitoritzar un SQL Server 2005 ó 2000. Primer va fer un repàs teòric de perquè cal monitoritzar, després de què volem monitoritzar (aquí va incidir en que no podem monitoritzar-ho tot perquè llavors ens carreguem el rendiment del servidor). Finalment ens va donar algunes pistes de com podem analitzar les dades de la monitorització per a intentar esbrinar que pot estar passant. En aquest punt va ensenyar una novetat de l'eina de profile de SQL Server 2005 que personalment em va agradar força: Si tenim un fitxer de trace de SQL Server grabat i també tenim un fitxer de perfmon grabat (de la mateixa màquina o d'una altra) que estiguin correlats en el temps (aquesta és l'única condició) l'eina ens permet veure la correlació de dades entre el fitxer de trace i el de perfmon. Interessant... podem monitoritzar el SQL Server per una banda i per l'altra p.ex. el IIS i després podriem correlar els resultats i d'aquesta manera fer un anàlisis més integral de tot el sistema (no només del SQL).

En resum: una sessió durilla, però molt interessant. Els slides (excepte per la tendència de canviar-se sols :p) eren molt clars i els exemples clarificadors.

Interessant sessió a on s'intentava donar una resposta a la pregunta que formula l'aparició de SQLCLR en Visual Studio 2005: Quan crear storeds procedures en .NET o quan seguir fent-ho amb TSQL?

Durant la presentació es va mostrar pas a pas com crear un stored procedure en .NET, com configurar el SQL Server per a carregar l'assembly i com interoperar desde un stored procedure en .NET amb un stored procedure en TSQL (i viceversa).
Per demostrar el guany en rendiment que hi ha en SQLCLR en el cas d'stored procedures amb gran cost computacional i gran complexitat procedural, va implementar un stored procedure complex (què feia no ho va dir, però almenys el llistat es veia complex) tan en SQLCLR com en TSQL i va executar els dos. En SQLCLR va tardar uns 40 segons, en TSQL quan portava 5 minuts encara no estava (segons va dir tardava aproximadament una hora i mitja).

Al final les conclusions: TSQL millor per a set-operations i SQLCLR millor per a stored procedures amb certa complexitat procedural i obviament per tots aquells storeds que requereixin potencia de càlcul.

La sessió va ser clara, amb unes demos força ben preparades i considero que tot força ben explicat.

Primera part d'una serie de dues demos (de mitja hora cada una) per veure Windows Vista en acció.
No van mostrar cap cosa impactant d'Aero, si no en temes més "funcionals": El nou explorador de carpetes i la possibilitat de crear "virtual folders", o carpetes virtuals (pels que no sapigueu anglés :p), que son carpetes que ens mostren fitxers relacionats per un criteri de cerca concret: tipus, tamany, autor, ... D'aquesta manera el fitxer físicament pot estar a qualsevol carpeta, però és igual, no és imprescindible que sapiguem en quina, podem operar amb el fitxer a través de la carpeta virtual.
També ens van ensenyar com es pot modificar la meta-data associada a un fitxer a través de l'explorador de windows (p.ex. donar "puntuació" a un fitxer).

Petita demostració de mitja horeta amb dues parts diferenciades: En la primera se'ns va ensenyar les noves capacitats de connectivitat de PocketPCs a un Exchange 2003. A destacar dos aspectes:

1. Connexió permanent si és possible: D'aquesta manera els emails es reben inmediatament a la inbox del Pocket PC.
2. Possibilitat de "matar" (wipe) un Pocket PC concret quan es sincronitzi. L'administrador d'Exchange pot forçar a que un Pocket PC quedi inutilitzat quan inicii una sincronització. Útil per a Pocket PCs que p.ex. ens hagin robat.

La segona part de la demo va ser un aparador de dispositius mobils diversos: tot tipus de telèfons, PDAs, reproductors de MP3, smartphones i altres aparells funcionant amb Windows Mobile. De cada aparell ens ensenyaven (com si es tractés del precio justo) les seves característiques més impactants.

Divertit si més no... :)

Aquesta conferència tractava sobre Indigo, i com ens canviarà la vida. Primer es va fer una enumeració de les diferents tecnologies per crear aplicacions distribuides en el mon MS (DCOM, MSMQ, Remoting, ASMX i WSE) i com Indigo les unificarà en una de sola. Va explicar la filosofía d'Indigo (clarament orientada a serveis) i com es podrà comunicar una aplicació feta amb Indigo amb una aplicació existent (que fa servir qualsevol de les tencnologies anteriors).

Amb Indigo un servei pot tenir un o varis endpoints (where the service is located), i cada endpoint pot estar associat a un binding (how to talk with the service). Jugar amb els bindings és el que permet connectar una aplicació Indigo a una aplicació ja existent: Existeix un binding per parlar amb MSMQ, un per fer-ho amb DCOM, ... Bàsicament un binding vé a ser un protocol de transport + un protocol de codificació de dades.

Evidentment hi ha bindings per comunicar-se amb Web Services, amb l'opció de fer servir o no els diferents protocols WS-*.

Finalment va acabar amb un exemple (això sí, moooooooooooolt light) de com podem crear un servei Indigo, hostatjar-lo en un host i consumir-lo amb un client... :)

En resum: una conferència força interessant i una mica "extranya" dins del IT Forum, ja que crec que estava més destinada a desenvolupadors.

Aquesta presentació (espectacular en format) va tenir dos parts clarament diferenciades: En la primera, a càrrec de Bob Muglia, es va fer un roadmap dels productes de MS des d'ara mateix (començant per SQL Server 2005) i durant el 2006. Es van presentar entre d'altres, Biztalk Server 2006, Virtual Server i Microsoft Operations Manager 2005. Hi van haver algunes demos, sobretot de Virtual Server i MOM 2005. També es van mencionar les novetats de Windows 2003 Server R2 (suposo que per "mitigar" l'espera que encara queda per Longhorn server).

La segona part de la presentació, a càrrec de Jeff Raikes, va tracter íntegrament sobre un dels productes estrella de Microsoft: Office 12 i la seva integració amb Sharepoint. Es va ensenyar el nou outlook, la integració amb altres productes d'office i sobretot amb sharepoint. Sempre posant ènfasis amb la col·laboració, es van fer algunes demos sobre Excel i Sharepoint... Va quedar clar que Office ha deixat de ser una suite ofimàtica per passar a ser un conjunt d'eines colaboratives i que sens dubte no es concebeix l'Office actual sense Sharepoint. Sobre word i powerpoint molt poca cosa (per no dir res), només que (al igual que la resta de productes Office) s'ha millorat la IU per a fer-la més accessible: es va dir que MS havia fet un estudi preguntant a la gent quines noves característiques li agradaria tenir al nou word o al nou excel, i la majoria havia respost anomenant característiques que ja estan implementades actualment... només que molt poca gent les coneix perquè estan molt amagades dins d'un sub-menú, d'un sub-menú, d'un sub-menú... La nova IU va tota amb pestanyes, grans botons amb icones i 100% contextual...

Aquesta presentació va ser un bon tret de sortida per l'IT Forum 2005, sens dubte!

Enguany el Microsoft IT Forum 2005 es celebra a Barcelona, i és una magnífica ocasió per a acostar-s'hi! Des de raona hi anirem a veure què s'explica pel món Microsoft, i reflectirem en aquest bloc el més interessant del que anem veient.

Com es sol dir en anglès... Stay tuned!